BESTIAL!!!!![]()
![]()
A ver si a la próxima nos podemos apuntar.
Jodo con el Kiko, ese salto tiene una recepción muy jodida!!
Espero que no le moleste a nadie este post. El caso es que he escrito una crònica para mi grupo de correo y creo que algunos de los foreros quizá les mole leerlo. Està en catalán y es un curro traducirlo, así que lo voy a postear en este subforo y en ese idioma sin intención de crear ninguna controversia, pero si alguien se siente ofendido, que lo diga, y gustosamente borraré el post.
Cronica traducida automaticamente por Google.
----------------------------------------------------------------------
Uf, uf, uf, que ruta s'hem espolsat 11 sofridors consarnanopica. Que paisatges més impresionants, que sendes, que fonts... Ací va un rajol - crònica de la ruta.
Anem arreplegant gent d'Alcoi i de Cocentaina i tirem cap a Beniardà que finalment ha sigut el lloc inicial per començar. Una vegada allí, cap a les 9:05 estem en marxa. Baixem al riu i comencem a remuntar per pisteta cap a l'Abdet. Maremeva com esta la serra, pareixia Pirineus, tot ple de rius amb una aigua transparent, tolls, cascadetes, tot verd, una pasada. Entre camps d'atmellers i altres frutals anem remontant i calfant les pates que en un principi es mostren prou carregades.
Ja amb bones rampes d'asfalt, passem per l'Abdet i ens dirigim cap al Barranc de Monesillo, on deixem l'asfalt i fem una zona de sender per dintre del barranc. De nou amb uns bons rampons que obliguen a espentar eixim a la pista, Mas de la Canaleta i abans d'arribar a la carretera, la primera trialera de baixada per eixir a la Casa el Teular (Restaurant Rincón del Olvido). Un tramet de carretera i arribem al port de Confrides on fem l'esmorçar. Son les 11 i els nuvols comencen a cobrir el cel alternant estones de xixarra amb fretorro.
Després del tentempié tornem a tindre que escalfar les cames en la pujada cap a la Serrella fins al coll de la Caseta del Retor. En aquesta pujada Jordi sofrix un percanç, la seva tija pija es trenca de quall, donant amb el seu cul en terra, sense més greus consecuencies que una contusió en la ma, però haguera pogut ser molt greu. Kiko li fa un apanyo que li permet continuar la ruta (menys mal). Seguim la pujada i ens reagrupem al coll, el temps esta posant-se marinero i el fretorro comença a "tallar el pixorro". A tapar-se...
Seguim planejant fins la Collada de Borrell on comença la pujada llarga de bicimontanyisme i on les vistes comencen a ser realment espectaculars. A estones ciclants fins arribar al Cantalar de Gil on la filera de penya amb les bicis al coll es un espectacle. Al poc de temps arribem a la replana baix del Pla de la Casa on comença la baixada. Sense perdre molt temps pel fred que fa en aquest punt (estem a 1230 mts i el punt més alt de la ruta) ens proteccionem, sillins cap a baix i comencem la llaaaaarga baixada, amb algunes parades com en la Font de Cuquero fins a Fageca. La baixada es prou tècnica i amb moltes pedrolos solts que fan difícil la conducció, però disfrutem com nanos.
En Fageca desproteccionem, i per l'antic camí tirem cap a Famorca i després cap a La Cova, pintoresc lloc. Des d'aquest punt i fins quasi Castell de Castells no deixarem una preciosa senda, que primer de pujada quasi tota ciclable ens porta per la Font dels Olbits i ja de baixada, molt, molt divertida i disfrutona, ens porta a la Font de la Retura i Font Nova, i creuant la carretera i continuant disfrutant fins arribar al riu Olivarets i a Castell de Castells. En aquest punt la tija pija de Tino també "pierde aceite", segona tija pija petada del dia... ja no en vull cap![]()
En Castell de Castells decidim entrar a dinar en un bar, on ens posem com "Kiko" de birres acompanyades d'amanides i bocata de "tortilongui" principalment. Primer estem fora del bar, pero comencen a caure 4 gotes i ens recoloquen al interior. Curiós, però al eixir el cel esta quasi despejat i encara s'arrasa més i la temperatura puja notablement. Al bar arribem cap a les 14:30 i eixim a les 15:40, una horeta de recuperació "gastronòmica".
Després del papeo i amb la panxa plena reinciem la pujada al Coll de Castells, que entre l'Aixortà i la Serrella separa el vall de Guadalest del de Castell de Castells. Per una bona pista, poc a poc anem remontant fins arribar als 850 mts del coll en aproximadament 1/2 hora els primers. En reagrupar-se i per unanimitat decidim anar a buscar la senda del final del Barranc de la Canal. Per arribar tenim que pujar un "repetxó" i per pista roina arribar fins al más del Pla de Blancón, on una "raja" a la coberta fa que tinga que posar-li camara al tubeless, la primera i única punxada del dia (curiós lo be que val el tubeless, que estava per dintre ple de punxes sense que això l'afectara).
La senda del barranc de la Canal es prou "puta", majorment poc ciclable i amb una zona prou perillosa. A mesura que eixes de l'embut la cosa millora però no arriba a ser disfrutona perque les zones ciclables s'alternen amb les no ciclables... be, per a Kiko es pràcticament tota ciclable![]()
![]()
. Així i tot, tots estem d'acord en que es millor que haver baixat per la pista pestosa i asfaltada des del coll. Arribem a una pista i ja ens deixem caure fins riu, on Tino va a fer la "segona volta al circuit"... amb un parell de km extra. Sols ens falta remontar a Beniardà on arribem a les 18:15, i acabar amb una somrissa d'orella a orella i una cerveceta al bar.
Fi del rajuelo.
La resta de les fotos:
Álbumes web de Picasa - Ruben - Serrellazo!!
Fotos de Alfonso:
Álbumes web de Picasa - alfonso - Serrella ruto...
Fotos de Jordi C.:
Álbumes web de Picasa - Jordi C- TransSerrllazo...
Fotos de David:
Álbumes web de Picasa - David - Ruta Serrllazo...
Ruben
BESTIAL!!!!![]()
![]()
A ver si a la próxima nos podemos apuntar.
Jodo con el Kiko, ese salto tiene una recepción muy jodida!!
Una Autentica flipá de ruta i millor gentola.
Pedrolos i angilagues per tot arreu i a disfrutar com a chiquets
I el botako del Kiko, com diu el del bricomania Facil facil i para toda la familia IMPRESIONAT.
Quien no tiene un Tirafondos del 12 en su casa??
Tackeando la Ciudá
Uff!! que recuerdos, aún tengo cicatrices de aquellas malditas aliagasMuy buena crónica Ruben.
molt bé ruben, tot aixó esta molt be. peró em quede amb el tortilongui
sois grandes, muy grandes![]()
La mare que vos ha fet... vaig al foro Cocodrilo per a llegir tots el comentaris, qué mariquites! 2000 de desnivell, ufff!
Marcadores