Pos eso lo prometido es deuda la entrevista de hermida ke le hice el pasado sabado ya la tengo pasada kienla kiera solo me la ha de pedir o preferis ke la cuelgue ..... la verdad es ke es bastatne larga casi 6 folios de word bueno esta en catalan pero como me dijo alguno ya nos ayudaremos entre nosotros suiento no haberla podido traducir que conste que es por falta de tiempo de todas formas decidme ke preferis ke la cuelgue o la pase por privaos¿?
Por temas de no saturar, mejor será que la cuelgues....pero sería mejor que le preguntases al Admin o a un moderador en que lugar...
de momento solo la pasare por mp y ya si eso decirme algo y donde la meto y to eso ya sabesi si alguien la kiere....
A la sección de descargas,que es nueva.Y alli ya la podemos bajar los que queramos.Y si luego hay otro que la quiera traducir a español,pues mejor que mejor.
ala aki esta espero ke os guste !!! ¿Com vas començar tu en el Mtb quins van ser els teus principis? En la meva família no hi ha una tradició d’esport Soc jo l’únic esportista. Als 14 anys vaig veure un noi con bici por Puigcerdà amb una bicicleta , al principi en el boom del mtb al 92, y vaig pensar això es el que jo necessito. Vaig fer una aposta als meus pares que si aprovava d EGB em compraven una Bici de muntanya. Al final queda patent que vaig aprovar. A partir d’aquí no sabia ni que hi havia competició. Nava a tots llocs amb la bicicleta, baixava escales anava al riu amb la Bicicleta a pescar em movia per les muntanyes de la Cerdanya, un dia amb uns amics ( els que van portar el Mountain bike a la Cerdanya em van dir que organitzaven una cursa a Llívia y em vaig apuntar amb una indumentària mol rudimentària y em vaig apuntar. Va ser una forma una mica espontània sense club ni res d’això. El mtb en aquell temps estava en el boom y no estava regulat en clubs y era un esport nou en evolució, apareixia de manera espontània. Et va ser difícil el fet de portar una dieta i una disciplina de cara als entrenaments i la dieta a seguir? No perquè a aquestes edats no estava contaminat en el meu entorn Ex: quan un es nano mol jove comença a xutar una pilota els pares el porten a la masia a veres i es jugador del barça a mi no em va passar això per ser un esport desconegut. Els primers anys sense entrenador ni entrenament a seguir feia vida normal com tot els amics de la colla però això si eren bojos de la bicicleta tot el dia amb vici. A mesura que vaig començar en dedicar-me a aquest esport al 17 anys Quan veia que anava a les curses y les guanyava vaig posar-me en contacte amb un entrenador el Quim forteza que es el mateix que tinc ara, em va marca pautes d’entrenament descans em va organitzar la preparació, no es difícil com son coses que t’agraden fer per voluntat y t’agraden però no es fa difícil. Hi ha èpoques que sa d’apretar el cul i patir, però es divertit inclòs. A nivell de dieta cal remarcar que el ciclisme no hi ha dieta.... amanida pasta carn a la planxa .... però altres esports son mol exigents a nivell calòric però en el mtb ens podem permetre uns excessos mol considerables, però pensa que després de 4, 5 hores de entrenament es un entrenament mol aeròbic y aquí u cremes tot. Si que es controla fer un menjar equilibrat. No toquem tot el porc o l’embotit que volguéssim però el ciclisme es un esport mol elàstic en aquest tema... no hi ha dietistes especialitzats en ciclismes...En èpoques de intensos entrenament si que has de aportar mes proteïna y carbó hidrats per tenir energia y explosivitat, però es un esport que no comporta cap tipus de restricció a la dieta es força elàstic . Actualment en els entrenaments, quants quilometres fas setmanals, fas gimnas, com distribueixes tot? Ara mateix estic en un període de Cross trainig (....). es basa en una preparació física bàsica. Aquest període el vaig començar el dilluns amb una mica de cursa continua a peu (30 min), dimarts vaig fer 1 hora de natació, dimecres vaig bicicleta de carretera (1 h 30 min, dijous em va tocar una prova d’esforç, divendres una sessió de força màxima al gimnàs amb peses, tren superior, tren inferior “sentdilla” etc... avui una hora de bicicleta de mtb.... Després al desembre deixem de corre i la natació, i s’incrementa els exercicis de peses fins al mes de febrer. A partir de febrer només utilitzem la bicicleta com a únic entrenament. En el meu cas, en el cas del ciclista de mtb de competició els entrenaments es distribueixen en un 60% bici de carretera y un 40% en bici de mtb en intervals de 1 a 3 h depenent del dia. Al hiverns es solen fer unes 25-26 hores setmanals i després s’afluixa fins a les 15 h, que es el que es fa en plena temporada al voltant de les 14-15 hores setmanals. En aquest període tot s’ha de dir rodem bastant per carretera. Per exemple quan marxem als USA ( tot un mes) ens enduem només la bici mtb i muntem els pneumàtic llisos, i rodem amb la bici de muntanya per mantenir sempre la mateixa postura. ¿ en quant als materials en quin aspecte es marquen les diferències entre bicicletes? ¿ rigídes dobles? ¿ frens de v-brake, frens de disc?, diferencies entre materials? Actualment els materials de competició amb els que es treballa es tot carboni. El carboni es un material que te certes peculiaritats perquè es lleuger, te molta rigidesa ( tan vertical com lateralment) permet trobar un compromís entre rigidesa, seguretat lleugeresa, però cal remarcar que no es més lleuger que l’alumini perquè l’alumini pot arribar a ser molt més lleuger. Ara mateix s’està passant un període en el que el carboni es una moda. El carboni sempre ha existit, com es el cas del titani el alumini. Fa un temps es va passar la època del titani, desprès va haver una època en la que va predominar el scandium etc. (...) es a dir ara mateix s’està introduint el carboni blanc que es una cosa així més exòtica alguna cosa que no s’havia vist mai fins ara, però en definitiva realment el tema dels materials es qüestió sempre de modes. El que es cert es que el que més es nota entre bicicletes es en els aspectes més tècnics com pot ser el cas dels frens de disc respecte als frens tradicionals de V-Brake. Un temps enrere la gent, l’usuari de carrer no instal·lava els discs per qüestions de manteniment. Antigament era mol car y complicat mantenir els discos. Pero avui dia els discs tenen un manteniment molt similar al dels frens de V-Brake. Cert es que tot va a gustos, si a algú li agrada una frenada més potent utilitzarà discos, tot i que , això li incrementarà en uns 400-500 grams el pes de la bicicleta, i si per el contrari t’agrada una frenada menys potent obtindràs una bicicleta 500grms més lleugera. Tot i que per exemple per aquells que viuen al nord, allà plou mol i es més aconsellable els discos perquè els tradicionals de V perden eficàcia en mullat y al nord com ja sabem plou bastant més que aquí. Quina opinió tens tu personalment sobre la instal·lació de la reducció de pes i la instal·lació de components ultra lleugers? En aquest aspecte també cal remarcar que es una moda. Avi dia es poden tenir bicicletes de 5 kg de mtb, i això es una burrada. Gran part del usuaris porten bicicletes molt més bones que la dels corredors, i si més no, molt més cares. Nosaltres els corredors professionals portem un compromís entre la alta tecnologia i la fiabilitat. Les nostres bicicletes estan al voltant dels 10 kg (rígides) i 10,3 10,4 ( les de suspensió total). Estar clar que hi ha molta gent amb bicicletes mol més lleugeres que les nostres però aquestes bicicletes no donen la fiablititat d’aguantar el estrès que comporta uns jocs olímpic o una copa del mon. (...) Segons quines actuacions poden arribar a ser una malaltia ja que es molt perillós. Alguns usuaris arriben a realitzar autentiques barbaritats. A nosaltres no sens passaria mai per el cap treure pes de segons quines zones de la bicicleta com per exemple el manillar, ja que es el pitjor lloc per fer-ho. El trencament del manillar es una de les mes perilloses perquè de fet en aquest cas pensa que la mandíbula va directe a la potencia. Un altre punt on mai s’ha de escatimar en pes son les rodes, perquè les rodes al cap i a la fi les rodes son els dos punts que ens mantenen en contacte amb el terra, i el fet que se’t trenqui una roda “pot ser mortal, i mortal de veritat”, pots tenir accidents molt greus. Per altre part hi ha parts fixes en les quals si que es poden sacrificar per ja que son parts estàtiques. Aquestes poden ser: porta bidons, seient, tija, pedals, banyes, manetes de canvi etc. Per posarte un exemple es sempre més lleuger el grip de sram que el canvi de maneta de shimano ( Aqui se delata que monta en la bici ajjaXD). Pensa que els professionals hem de portar bicicletes que en molts casos son prototips però que han d’aguantar les curses per el fet de que hi ha molts interessos de per mig En el tema del Pneumàtics que li dones més importància, dimensions o dibuix? Depèn bastant per la zona a la que et disposes a circula. Pero en el meu cas i en el de bastants corredors sempre vas a buscar un pneumatic gros 26x2.1. Amb aquestes dimensions es més fàcil evitar “llantassos”. Sempre porto volum sobretot però comoditat, es més segur i tot i que la gent pensa el contrari el pneumàtic gros te una bona “rodadura”. Els pneumàtics grossos son més rodons, agafen més superfície, roda millor i es punxa menys. Amés permet corregir traçades i no sempre has de portar 4 kg de pressió. Et transmet un confort que l’esquena sempre agraeix. Referent al desenvolupament dels components: Fins a quin punt els corredors col·laboreu en el desenvolupament dels components? O les empreses dissenyen i vosaltres només us limiteu a comprovar la fiabilitat d’aquests? En un principi podríem dir que en un 50%. Nosaltres som conills d’indies, i ens utilitzen per provar materials que ells dissenyen. A partir del que nosaltres demanem ells tenen idees i desenvolupen aquests productes per aplicar més tard al mercat. En altres ocasions ells desenvolupen un producte per aplicar-lo a la competició.. Per posar-te un exemple ells poden dissenyar un seient el qual es dissenyat al ordinador i després de les nostres modificacions l’apliquen al mercat sense haver intervingut nosaltres en el primer concepte. En altres ocasions, al corredor se lo acudeix una idea i intervé en el procés en un 80% del desenvolupament del producte. I com a ultima cas trobem que hi ha cops les empreses es limiten a renovar un producte que ja existeix a partir del que tenen per millorar-lo. Els components no es produeixen exclusivament el que volem y ells no produeixen exclusivament per al mercat. Que creus que s’hauria de fer per fer les curses més atractives ? El btt es un espot molt jove (...) Crec que necessita anys, s’està creant ara i només te uns 30 anys, tot i que a nivell de competició una mica menys (...) Necessita temps perquè el btt es molt més fàcil de retransmetre que una carrera de ciclisme de carretera, perquè en definitiva necessites menys cameres, menys organització etc., però poder el fet més negatiu es que el entorn ja que es menys favorable per a un camera si s’està dins d’un bosc. Però s’ha de buscar alguna tècnica que permeti millorar això com per exemple fer circuits més petits com es el cas dels jocs olímpic d’Atenes (....). Si estigues en les teves mans que t’agradaria canviar del btt? Sens dubte deslligar-nos totalment de la U.C.I (..............) La U.C.I potencia molt el ciclocross i altres disciplines com el ball de bici en pista, el freeride o el bmx ..., però en la que més es centra es en el ciclo cross . Aquesta es una disciplina molt estesa per el nord d’Europa, purament a nivell de competició i el usuari català i espanyol realment no s’identifica amb aquesta disciplina (............). Crec que el ideal seria poder crear una propia federació del Btt (.-.......de temes polítics...) i per últim m’agradaria poder canviar el mon de la competició per poder fer un producte mes competitiu i més atractiu de cara als aficionats. Coneixes una mica el passat, vius el present, però que creus que serà del futur del mtb? Penso que s’acabarà consolidant molt per davant que la carretera (....). La carretera quedarà com la F1, com un esport que practicarà poca gent tal com estan les lleis de la carretera (.........) Es difícil que el mtb el matin amb lleis perquè es tan fàcil passar per un parc, una carretera trinxada, o una muntanya etc (......) Que penses de al tendència al enduro? El enduro es una molt bona idea, perquè hi ha poca gent que estigui disposada a saltar cotxes, a fer backflips o a saltar camions o tallats molt grans i no tothom es pot permetre el “luxe” de trencar-se una cama en la practica d’aquestes modalitats. El freeride es un sector en el que el pràctica el jovent que no mou gaire el mercat perquè no hi ha gaires joves que porguin gastar-se una bicicleta de 900.000 peles alta de gamma de Free, per tant crec que el enduro es molt bona idea perquè la gent que practica aquesta modalitat no deixa de ser gent del XC que vol gaudir mol més de la baixada, i que busquen confort i diversió. Però crec que la bicicleta de suspensió total amb el temps quedarà com la bicicleta clàssica, i el mercat del XC es mourà entre la suspensió total i l’enduro
espero ke algun fororero de por aki tenga tiempo pa traducirla lo siento por fata de tiempo no la he podido traducir
Gracies, gracias Suky 346, Buena currada de entrevista. Me sorprende de Hermida que no sea un enfermo del peso. Lo cual me gusta ya que hay muchos que gastan más horas en buscar un componente más ligero que en entrenar. Lo dicho gracias y salu2
bluetoamto siento no ahber podido traducir ya e dixo ke en cuanto pueda la traducire o ara stor de examenes y no me va muy bien por le tiempo
q pena q este en chino o en catalan porque lo mismo es no se entiende nada. nada a ver si cuando alguien que sepa un poquillo lo traduce. lo que tenias q haber hexo era a la vez que lo escribias en ordenador hacerla en castellano, ya q para 4 q entendeis eso pues....
Venga, os traduzco un poco... este trozo lo he encontrado interesante... Actualmente en los entrenamientos, quantos quilometros haces semanalmente, vas al gimnasio, como lo distribuyes todo? Ahora estoy en un periodo de Cross training, se basa en una preparación física básica. Este periodo lo comencé el lunes con carrera continua a pi (30 m.), el marte 1 hora de natación, el miercoles bici de carretera (1 h 30 min) el jueves prueba de esfuerzo, el viernes fuerza máxima con pesas, tren superior, tren inferior sentdilla etc... hoy una hora de bicicleta de mtb.... Después en diciembre dejamos de correr i la natación, y se incrementa el trabajo con pesas hasta febrero. A partir de febrero solo utilizamos la bicicleta como únioc entrenamiento. En mi caso, en el caso del ciclista de mtb de competicion, los entrenamientos se distribueyen en un 60% bici de carretera y un 40% en bici de mtb en intervalos de 1 a 3 h depeniendo del dia. En hinvierno se suelen hacer unes 25-26 hores setmanales i después se baja hasta 15 h, que es lo que se hace en plena temporada, alrtededor de las 14-15 hores setmanales. En este periodo todo se ha de decir, rodamos bastante por carretera. Por ejemplo, cuando vamos als USA ( todo un mes) nos llevamos la bici mtb y montamos los slicks y rodamos con la bici de montaña para mantener siempre la misma postura. ¿ en quanto a los materiales, en qué aspecto se marcan las diferències entre bicicletas? ¿ rigídas dobles? ¿ frenos de v-brake, frenos de disco?, diferencias entre materiales? Actualmente los materiales de competición con los que se trabaja es todo carbono.Es un material que tiene ciertas peculiaridades porque es ligero, tiene mucha rigidez ( tanto vertical com lateral) permite encontrar un compromiso entre rigidez, seguridad, ligereza, pero cabe remarcar que no es mas ligero que el aluminio porque el aluminio puede llegar a ser mucho mas ligero. Ahora mismo estamos en un periodo en el que el carbono es una moda. El carbono siempre ha existido, com es el caso del titanio o el aluminio. Hace un tiempo se paso por la época del titanio, despuès el scandium etc. (...) ahora mismo se esta introduciendo el carbono blanco que es una cosa asi mas exòtica, una cosa que no se havia visto nunca hasta ahora, per en definitiva realmente el tema de los materiales es qüestion siempre de modas. Lo que es cierto es que lo que mas se nota entre bicicletas es en los aspectes mas tecnicos como puede ser el caso de los frenos de disco respecto a los tradicionales de V-Brake. Un tiempo atras la gente, el usuario de calle no instal·lava los discos por questiones de mantenimiento. Antiguamente era muy caro y complicado mantener los discos. Pero hoy en dia los discos tienen un mantenimento muy similar al de los frenos de V-Brake. Cierto es que todo va a gustos, si a alguien le gusta una frenada mas potente utilitzarà discos, todo i que , eso le incrementará en unos 400-500 grams el peos de la bicicleta, y si por el contrario te gusta una frenada menos potente obtendràs una bicicleta 500grms mas ligera. Todo y que por ejemplo para aquellos que viven en el norte, allí llueve mucho i es mas aconsejable los discos porque los tradicionales de V pierden eficàcia en mojado. A ver quien sigue... y los que no lo entendais, paciencia!!! Saludos!!
