Salida por el Parque natural del Garraf

Me estoy curtiendo leyendo varios libros y observando graficos explicativos para aprender a meter jajaja

 

gracias sh-trek.

Pues, no se nada de el pero buscando he visto que ha acabado, esta hecho un maquina el tio



Pues siempre gusta que la gente se acuerde de ti y me hizo mucha ilusion que nos nombrara y que saliera la web y todo, jeje

 

hombre, algunas visitas de mas si que han habido, pero mola el ambiente que se esta creando, en menos de dos meses ya hay mas de 2000 mensajes en el foro y lo bueno es que mucha gente entra a traves del google y encuentra lo que busca.

La lesion pues va... es pronto todaviadesde el viernes que me operaron pero llevo desde el lunes andando unos 10 km al dia y hoy me han dejado un rodillo y a pertir de mañana empezare a hacer algo

 

Ánimo Tombi...., pronto estarás dándo guerra, aunque es comprensible que la espera no sea buena...


HARDEST.....TENGO FRIOOOOOOOOOOOirat irat

 

Bueno Garraferos hoy cambio la bici por el balon de futbol y las botas de tacos,mi otra gran pasion y lo que he hecho toda mi vida.Espero no tener mañana agujetas que lo que creo,sera que si.Todo en esta vida no va a ser la bici

 

Lleva cuidado ke los partidillos de pachanga a veces acaban con lesiones muy fuertes. "Semoh unos animales jugando al furboh".

 

Eiiiiiiii !!!
Gracias amigos por el interés mostrado!!! Ha sido una experiencia muy intensa y he necesitado unos días para recuperarme: trabajo atrasado, recuperación física y mental, reclamos familiares (atender a mi chica, madre, amigos...). Total, que no he podido leer más que la última página del foro, pero intuyo que os fue fantástico por los monegros. Imaginaos eso, pero a más de 40º, y 5 días seguidos: así es la titan. También sé del accidente de Tombi: ánimo figura!!
Os pego a continuación la crónica que he escrito a mi familia, está en catalán, no tengo ganas de reescribirla otra vez en castellano, lo siento, pero os mostrará un poquito lo que viví esos días.
Por supuesto podéis preguntar lo que queráis, otra cosa es lo que tarde en contestar pq aún ando muy escaso de bonoforo. :mrgreen:

Hola a tots! Gràcies per l'interès i mostres de suport!!!!!
Ja han passat uns quants dies i és temps suficient per a recuperar una mica l'alè i les ganes de reviure l'aventura que és el que passa quan escrius la crònica. Necessitava desintoxicar-me una mica de tot plegat.
El primer que vull dir és que el sentiment final és de satisfacció per haver acabat. I això només ho podem dir 146 dels 240 que vam sortir. Hi ha molta gent que diu que ha estat més dur del que s'esperava però jo, sincerament, sí que m'ho esperava així de dur, anava plenament mentalitzat. I la mentalització és el primer pas per a l'èxit. Desprès l'entrenament, la capacitat d'adaptació, de superació, de patiment, la sort, etc fan la resta. L'organització de la cursa, el menjar, el dormir (no tant), el recorregut, els serveis, l'ambient, els participants (no tots), tot plegat: excel·lent. I cal afegir l'experiència "africana": desert, paisatge, gent, música, menjar, ... fascinant... però escasa en temps i en quantitat. :-(

Crònica:
Dia d'arribada: hotel de luxe a Boumalne du Dadès (prop de Ouarzazate), muntatge de les bicis i briefing de la primera etapa on ja ens diuen que serà dura...
Primera etapa: a les 5:30 ring, sortida a les 7:00. Port de muntanya a pocs km de la sortida, durillo però res important per un biker normal. No obstant, el descens va ser terrorífic. 14 km de baixada per un terreny duríssim, pedres, regerots, llosses... les mans i els braços castigadíssims. Si a mi, que m'encanta baixar, se'm va fer dur, comprenc a la gent que es va queixar... Després, terreny pla amb diversos sorrals, un repetjó de 1,5 km abans de la meta i primer dia a la butxaca. Malgrat la duresa de l'etapa em vaig trobar molt sencer. El campament muntat amb "haimas" aportava la comoditat suficient per a descansar i menjar bé. Briefing, a sopar i a dormir a les 9:30!!!!
Segona etapa: Sortida ràpida fins un petit port de muntanya seguit d'unes trialeres precioses de baixada on llueixo el meu estil i adelanto a una pila de gent que m'havien adelantat a la pujada. Desprès llargs km de terreny pla, però pedregós, amb bancs de sorra que obliguen a creuar-los caminant o esquivar-los fora pista trencant el ritme de pedaleig. I una d'aquestes esquivades va provocar el meu coneixement profund de la punxaguda estructura molecular de la vegetació sahariana: em vaig apropar massa a una d'aquestes plantes i em va punxar el braç, la cama i les dues rodes... Amb el temps perdut amb les punxades vaig perdre també la possibilitat de treure una posició digne (ejem! 15 o 20 llocs endavant....). La meta no arribava mai, el final d'etapa va ser dur sobretot pel terreny de sorra i per la calor. El campament ubicat a un càmping de Tazzarine, amb piscina... els darrers luxes que presagiaven l'austeritat dels dies següents....
Tercera etapa: aquesta era l'etapa marató: dormiriem a un campament sense serveis ni dutxes ni matalassos ni piscina. La sortida era a les 6:00 per la qual cosa ens vam llevar a les 4:30. Esmorzar i preparar l'equipatge: sac de dormir, algo de roba per dormir, culot i mallot net pel dia següent. Vaig començar amb tranquilitat, fent kilometres sense adonar-me'n, em trobava bé. Amb tanta llargada la gent es dispersa i cada vegada trobes menys companys pel camí. A mi m'agrada anar al meu ritme encara que em trobi sol. I això és el que va passar, hores i hores, kilómetres i kilómetres pedalant sol com un mussol. Hom podria pensar que aquesta soledat implicaria aprofitar el temps per a cultivar idees, repassar la vida, fer plans.... però, en realitat només penses en quan queda pel proper control de pas, en quan fa que no beus, en quina part del camí té menys pedres que foradin les natges, o si és possible que pugi més de 45º la temperatura que marca el compta-km. I arrossegant a companys més febles que jo i prèvia reparació de dues o tres punxades més, vaig arribar al campament després de 10 hores i pico d'haver sortit de Tazzarine. Segons el meu GPS havia estat en moviment unes 7:30 hores, la resta aturat o reparant o descansant... Ens trobàvem a l'Oued Rheris (encara que l'organitzador l'anomena Grist, no sé perquè) i és a pocs kms de l'entrada del propi Sahara. Una tempesta de sorra ens dona la benvinguda i ens avisa de que la nit no serà agradable. Per acabar-ho, el Barça fa figa i tinc la sort de veure-ho amb el Roberto Heras, el Toño Llorente i quatre provilegiats més mitjançant una filigrana tècnica que no sabria explicar (allà no hi havia ni mòbil, ni internet, però sí una parabòlica...). Vaig dormir (és un dir) molt poquet i malament, mastegant la sorra aixecada pel vent i a les 5:00 d'enpeus.
Quarta etapa: En vista de la masacre del dia precedent, l'organització decideix retallar el recorregut d'aquesta etapa i deixar-la en 54 km cronometrats i 24 d'enllaç, però s'equivoquen i en realitat els 54 van ser gairebé 70 km. Total 94km. Tot i l'esforç del dia anterior vaig sortir sense tenir dolors i amb bon ritme de cursa, però em vaig entretenir amb el gps al moment de sortir i quan em vaig adonar ja havia marxat tothom!! Total, tota l'etapa adelantant a gent, almenys a 90 ciclistes (qui havia abandonat el dia anterior pot sortir si vol el dia següent, fora de la general). El terreny seguia sent molt variat, amb sorra, platós àrids, pistes de pedres, oueds secs. La meta a Taouz, petit poble al peu del desert, ens regalava una cocacola, quin tresor! A 24 km de Taouz, el campament, entre dunes típiques del Paris-Dakar (erg Chebbi), ens retornava el llit amb matalàs, la dutxa i les nostres maletes. Un luxe. Una altra tempesta de vent i sorra ens va robar un altra dia l'espectacle de la posta de sol i els seus colors... Em seguia trobant bé, amb cansament, però no derrotat, la dosificació estava sent correcta.
Cinquena etapa: També retallada en km per no castigar al col·lectiu de marietes, l'inici consisitia en creuar el mateix erg Chebbi (llengua de sorra tipus desert) d'uns 3 km, caminant, doncs rodes i peus s'enfonsen ben bé quatre dits a la sorra. Gairebé una hora caminant, no pedalant, bonic per les fotos de les revistes però jo voto en contra. I després uns 50 km per a la glòria, correguts a tope, em trobava fort, però havia perdut tant de temps amb la maleïda duna que tornava a arrivar a partir del puesto 100 ... y a quién le importa!!!!! A l'arribada ens esperava una habitació a l'hotel xaluca, i sobretot la glòria d'haver arribat, de ser FINISHER. No comptava amb que també m'esperava una diarrea que em va impedir gaudir del sopar de gala, del lliurament de premis, de la festa i del descans merescut. Total, vaig arribar a Barcelona amb 6 kg menys, deshidratat i esgotat, més de cagar que de pedalar i gràcies a la meva incondicional, l'Eva, que m'ha cuidat i mimat, el diumenge ja estava recuperat.

Perdó per tan extens resum, si has arribat fins aquí és que t'ha semblat interessant. En realitat m'han quedat una pila de coses a dir, no acabaria mai. Si vols preguntar alguna cosa, cap problema. Demano disculpes a qui les necessiti per haver-ho escrit en català, però m'ha sortit així.


Lo dicho, un saludo amigos garraferos.

 

Osti, David quina enveja!!!!

Crònica curta però perfecta...,

M'hagues agradat anar-hi per acabar-la, encara que arribés el ùltim....

Salut i cuida't.

 

(Lolozuky, al final el cambio le has hecho algun arreglo casero o lo has llevado al mecanico?? Oye a ver si pones alguna foto de la alemana jovencita de intercambio ke tienes en casa )
hola al final le he echo un apaño de los mios al cambio y parece ke funciona hera el soporte de el cambio con el cuadro ke estaba doblado y como es de aluminio pues pude enderezarlo ya veremos y hombre yo no puedo poner fotos de una menor pero te dire ke es rubia es muy guapa y se llama Alison.

 

Molt xulo, si senyor. M'has deixat sense paraules.....
:bravo:alabando1ª etapa :aplauso2 :aplauso3 :aplauso4la
:bravo:alabando2ª etapa :aplauso2 :aplauso3 :aplauso4la
:bravo:alabando3ª etapa :aplauso2 :aplauso3 :aplauso4la
:bravo:alabando4ª etapa :aplauso2 :aplauso3 :aplauso4la
:bravo:alabando5ª etapa :aplauso2 :aplauso3 :aplauso4la
¡¡FELICIDADES TITAN!!
:bravo:alabandoCronica :aplauso2 :aplauso3 :aplauso4la

 

Enhorabuenas a los titanes,lo que debe costar mover la bici sobre arena.

Prevision meteorologica para el domingo: :cabezazo :llora :malaleche haber si se equivocan y hace sol o nublado,si no haber si puedo canjear el bonobici para el lunes.

Saludos

 

Si..., putada, pero necesaria..., espero salir un rato el domingo o el lunes...

Un saludo

 

URGENTE URGENTE!!!!

Me acaban de pasar las fotos, siento no poder haberlas pasado antes, estoy de turno de noche, y voy mas perdio que un hijo de p.. el dia del padre, jejejee

¿¿¿Hay salida para el domingo???

¿¿¿ Hay salida para el lunes ???​

Un saludo a tothom.

 

Estais guapos......, je, je, je anda que no hay polvo..., en un par de años ni un Kiki..., je, je.

Y la fideua, no estaba buena????

En cuanto a salir el domingo y/o el lunes si no llueve mucho quiero salir...., ya iremos informando en el post.

Un saludo

 

Hola pues si son guapas las fotos y lo de salir ya ireis informando yo podria el Domingo por la mañana con el chubaskero..............

 

DDCOF3, eres una maquina encima de la bicicleta. Es todo un logro haber acabado esta prueba tan dura y sobretodo ir tan fresco como has descrito en la cronica.

Lastima de esos problemas intestinales ke te privaron del momento de gloria final. Pero bueno oye, ke has hecho lo mas importante ke es acabar!! ENHORABUENA!

---
VersionHD, por favor dile a Miguelon ke se depile jajajajaja :burladia:. Muy buenas las fotos, aunque en la ultima de la fideua sales con una cara rara, no se si sera la camara o lo destrozado ke estabas...



...................................
...................................

Abro lista para el domingo y apunto a los ke he visto interesados. Yo me apunto pero si llueve no me espereis ke no tengo ganas de mojarme.

Domingo 11 de mayo a las 7.30h piscinas viladecans:
-Guspis
-lolozuky
-VersionHD
-Hardestbaby

 

Me uno a la lista, por supuesto si no llueve

Domingo 11 de mayo a las 7.30h piscinas viladecans:
-Guspis
-lolozuky
-VersionHD
-Hardestbaby[/QUOTE]
-Superlile

 

.


Estoy muy triste... acaban de morir 4 sujetos en un jacuzzi, ke ademas estaban decapitados. ***** el mundo esta fatal.....................


























............













...........

 

Pido un favor...

Mañana puede ser a las 8 en vez de las 7,30???

Es que tengo follón hoy y prefiero mojarme un poco más tarde....

Un saludo